crear test y exámenes   Fast quiz maker   creare esami e test online   Criar teste e exames online
Hacer tests y exámenes on-line		 

Twitter
Facebook
WhatsApp

Crear Test

Ver otros Tests

ver comentarios

Cienciasfisiologia

hola que tal me llamo alba y a veces me cago encima
12-16g/dL Hematòcrit 40-54% 37-47%

. Antigen= aglutinogen
. Anticòs= aglutinines Grup A Ag A Ac anti-B
. Grup B
. Ag B
. Ac anti-A Grup AB Ag A i Ag B No té cap anticòs
. Grup 0
. No té Ag
. Ac anti-A i anti-B
. ï‚· El grup 0 es diu que és el donant universal, ja que no té antígens.
. ï‚· El grup AB és el receptor universal, ja que no té cap anticòs.
. ï‚· Les persones del grup A i B, tenen anticossos tant anti-B o anti-A respectivament, provinents del menjar o per exposició a diferents factors ambientals. Aquestes es comencen a produir des de petits a partir dels 2-8 mesos.
. ï‚· La majoria d’aquestes aglutinines són immunoglobulines, IgM i IgG. Les IgM apareixen a la 1-2 setmanes, i les IgG apareixen a la 4 setmana.
. ï‚· Quan sang del tipus A entra en contacte amb sang del tipus B, es produeix una aglutinació, ja que la sang A conté anticossos anti-B, i posteriorment es produeix una hemòlisis dels glòbuls vermells de la sang del B. Passa igual quan sang del B entra en contacte amb sang del A.
. ï‚· Aquesta aglutinació es produeix a diferents punts del eritròcit, degut a que té varis punts d’unió per la IgG i varis per la IgM. Amb aquesta aglutinació es forma un tap al vas. Durant els següents hores o dies, la deformació física dels glòbuls vermells o l’atac dels fagocits destrueixen les membranes, alliberant hemoglobina al plasma, es produeix la hemòlisis dels eritròcits.
. ï‚· Molts cops quan la sang del receptor i del donant són incompatibles, es produeix una hemòlisi immediata dels eritròcits. En aquet cas els anticossos lisen els glòbuls vermells per l’activació del sistema del complement. Perquè es doni aquesta hemòlisi aguda hi ha d’haver a més d’una alta concentració de d’anticossos, sinó també de la presència d’un tipus diferent d’anticòs, principalment les IgM que s’anomenen hemolisines.
. ï‚· Tipificació de la sang:
. o Es separen els glòbuls vermells i es dilueixen en una solució salina.
. o Es posen en contacte sèrum amb Ac amb la sang que volem tipificar.
. Sistema Rh
. ï‚· Els antígens més freqüents són el Cc, Dd i el Ee.
. ï‚· El D és el més prevalent en la població i el més antigènic.
. ï‚· Si es conté l’antigen D Rh+ (85% població).
. ï‚· Si no es conté l’antigen D Rh- (15% població).
. Sèrum Anti-A Anti-B
. A
. Aglutinació
. No aglutinació B No aglutinació Aglutinació
. AB
. Aglutinació
. Aglutinació 0 No aglutinació No aglutinació
. ï‚· La formació dels antígens Anti-Rh, en aquet cas no es forma fins que la sang no entra en contacte amb sang Rh+.
. ï‚· Aquestes aglutinines apareixen lentament, i a als 2-4 mesos arriba a la concentració màxima. Amb moltes exposicions a sang Rh+, les persones Rh- poden arribar a sensibilitzar-se contra el factor Rh.
. ï‚· Si una persona no ha tingut mai contacte amb sang Rh+, en la transfusió la reacció no serà immediata, fins les 2-4 setmanes no apareixen quantitats suficients d’anticossos per aglutinar les cèl·lules transfoses.
. ï‚· Aquestes cèl·lules posteriorment són hemolitzades pel sistema macrofàgic tissular.
. ï‚· Per tant es produeix una reacció retardada. Posteriorment si es torna a tenir contacte amb una sang Rh+, la reacció pot ser immediata i tant greu com les reaccions transfusionals del sistema AB0.
. ï‚· La eritroblastosi fetal:
. o Malaltia dels nounats, caracteritzada per l’aglutinació i la fagocitosi dels eritròcits del fetus.
. o Quan la mare Rh- i el fill es Rh+, en el moment del part la mare es posa en contacte amb la sang del nen i comença a crear anticossos anti-Rh. En aquet cas, no produeix cap mal al fill.
. o En un segon embaràs, si el fill torna a ser Rh+, la mare ja té Ac anti-Rh i aquets ataquen al fetus, que produeix una hemòlisis dels glòbuls vermells del nen.
. o Es pot prevenir en el moment del primer part, administrant a la mare Ac sintètics que bloquegen els Ag del nen.
. LES PLAQUETES I LA COAGULACIÓ.
. ï‚· Són cèl·lules molt petites que provenen de la fragmentació del megacariòcit, produïda a la medul·la òssia.
. ï‚· No tenen nucli.
. ï‚· Són més petites que els glòbuls vermells.
. ï‚· Incolores.
. ï‚· Tenen una vida mitjana de 10 dies.
. ï‚· La seva funció es la formació del talp plaquetari.
. ï‚· En el seu citoplasma trobem:
. o Mitocondris.
. o Aparell de Golgi
. o Reticle endoplasmàtic llis.
. o Grànuls que contenen
.  Factors de coagulació.
.  Serotonina.
.  Factor activador plaquetari (PAF)
.  ADP.
.  Actina i miosina.
. ï‚· Són molt abundants, entre 150.000-400.000/μl.
. ï‚· Només s’activen quan hi ha una lesió al vas.
. Hemostàsia
. ï‚· Seqüència de reaccions per detenir una hemorràgia.
. ï‚· Consta de tres passos:
. o Vasoconstricció
. o Formació del tap plaquetari.
. o Coagulació de la sang fins la reparació del vas.
. ï‚· Aquets passos es donen simultàniament en resposta a la lesió del vas.
1. Vasoconstricció:

. ï‚· Hi ha una contracció del múscul llis del vas, de forma permanent i ràpida, per:
. o Reduir el flux de sang.
. o Disminuir la pressió.
. ï‚· Aquesta constricció es produeix per:
. o Inicialment, per substàncies paracrines alliberades per l’endoteli vascular.
. o Posteriorment, per substàncies alliberades per les plaquetes activades.
. ï‚· Durant aquet mateix temps té lloc la formació del tap plaquetari i la coagulació de la sang.
1- Les plaquetes s’adhereixen al vas lesionat per:

. o L’exposició del col·lagen.
. o Alliberació de substàncies químiques de l’endoteli danyat.
2- Al adherir-se les plaquetes s’activen i es fan més enganxoses. Alliberen substàncies contingudes a les vesícules citoplasmàtiques:

. o Factor activador plaquetari dispara un cicle de retroalimentació + que activa a més plaquetes i transforma els fosfolípids plaquetaris a tromboxà A2.
. o Tromboxà A2 i ADP activen les plaquetes properes.
. o Serotonina i tromboxà A2 produeix la va vasoconstricció.
. o Factor de creixement derivat de les plaquetes (PDGF) promou la cicatrització de les plaquetes.
3- Agregació plaquetària:

. o Retroalimentació positiva.
. o Augmenta l’adhesió de les plaquetes del voltant, amb un cúmul de plaquetes TAP PLAQUETÀRI.
. o Aquet tap és un bloqueig mecànic però poc estable.
. o L’endoteli intacte alliberen prostaciclines i òxid nítric (NO) inhibeix l’agregació i adhesió plaquetària.
. Adhesió i agregació plaquetària.
. Col·lagen (Vas trencat)
. Cascada de coagulació.
3. Coagulació:

. ï‚· Converteix el tap plaquetari en un coàgul més estable.
. ï‚· Factors de la coagulació:
. o Ions Ca+2.
. o Enzims sintetitzats al fetge.
. o Molècules associades a les plaquetes o alliberades pel teixit danyat.
. ï‚· L’origen d’aquets factors:
. o Del fetge sobretot.
. o Plaquetes.
. o Vas danyat.
. o Dieta.
. o Óssos (Ca+2).
. ï‚· Passos: números en color = factors activats.
. VIA INTRÍNSECA VIA EXTRÍNSECA
. Col·lagen Factor tissular (proteïnes, fosfolípids endoteli danyat)
. XII XII VII VII
. Ca+2
. XI XI
. Ca+2
. IX XI
. X X
. VIA COMUNA
. Ca+2 i fosfolípids
. Protrombina Trombina
. Fibrinogen Fibrina
. XII i Ca+2
. Red fibrina
4. Fibrinòlisis

. ï‚· Destrucció del coàgul de fibrina.
. ï‚· Aquesta destrucció es produeix un cop reparat el vas.
. ï‚· Té l’objectiu de reprendre el flux de sang al vas i dissoldre els dipòsits de fibrina que queden lliures.
. ï‚· Els macròfags s’encarreguen de netejar les restes de fibrina que queden.
. Vitamina K
. ï‚· És necessària per la síntesi d’alguns factors de la coagulació.
. ï‚· És produïda per bactèries a l’intestí gros.
. ï‚· Passa a la sang juntament amb l’absorció de lípids.
. ï‚· Les persones amb mala absorció intestinal, en tenen dèficit i pateixen hemorràgies espontànies.
. Anticoagulants:
. ï‚· Secretats per les cèl·lules endotelials per evitar l’excés de coàguls.
. ï‚· Heparina
. Inhibeixen els factors de coagulació IX,X,XI i XII.
. ï‚· Antitrombina III
. ï‚· Proteïna C inhibeix els factors de coagulació V i VIII.
. ï‚· També existeixen anticoagulants sintètics com:
. o Anticoagulants cumarínics. Ex la warfarina inhibeixen l’acció de la vitamina K. I els Sintrom.
. o Àcid acetilsalicílic (aspirina) prevenció en la formació de taps plaquetaris i inhibeix enzims que activen el tromboxà A2.
. SISTEMA IMMUNITÀRI
. ï‚· La immunitat és la capacitat que té el cos per a protegir-se enfront virus, bacteris i altres agents patògens.
. ï‚· Tenen especificitat i memòria.
. ï‚· Permet diferenciar lo propi del estrany.
.  En alguns casos el sistema immunitari no fa les seves funcions malalties del sistema immunitari:
. o Respostes incorrectes: els mecanismes per reconèixer lo propi del estrany falla, el SI ataca a les cèl·lules del propi cos MALALTIES AUTOIMMUNITÀRIES.
. o Respostes hiperactives: els sistema immunitari crea una resposta exagerada a un antigen innocu AL·LÈRGIES.
. o Falta de resposta immunitària: algun component del SI no funciona correctament IMMUNODEFICIÈNCIES, poden ser primàries o adquirides.
. Trombina Plasminògen
. Plasmina
. Red de fibrina Fragments de fibrina
. Funcions del sistema immunitari
. ï‚· Protegir l’organisme contra patògens.
. ï‚· Ajuden a:
. o Eliminar cèl·lules mortes o danyades.
. o Intenten eliminar cèl·lules anormals (tumorals).
. Components de sistema immunitari
. Teixits limfoides
. ï‚· Teixits limfoides primaris llocs on es formen i maduren les cèl·lules immunitàries.
. o Tim.
. o Medul·la òssia.
. ï‚· Teixit limfoides secundaris llocs on les cèl·lules immunitàries madures es troben amb l’antigen i generen una resposta. En trobem:
. o Capsulats tenen una paret externa formada per càpsules de col·lagen fibrós. Són:
.  Ganglis limfàtics: estan associats amb la circulació limfàtica. Al seu interior trobem agrupaments de cèl·lules immunitàries que intercepten els patògens que es troben en el líquid intersticial a través de trencaments de la pell o membranes mucoses. Un cop escombrats per la limfa, les cèl·lules immunitàries dels ganglis ajuden a evitar la seva propagació.
.  Melsa: conté cèl·lules immunitàries de forma que registren la sang en busca d’invasors. Les cèl·lules fagocítiques de la melsa atrapen i eliminen eritròcits vells.
. o No capsulats agregacions de cèl·lules immunitàries en altres òrgans del cos, contenen cèl·lules immunitàries per interceptar patògens abans que entrin a la circulació general. Són:
.  Les amígdales: tenim les linguals, palatines, tubàriques i faríngies.
.  El teixit limfoide intestinal (GALT): sota l’epiteli esofàgic i els intestins.
.  Cúmuls de teixit limfàtic associats a la pell, tractes respiratori, urinari i reproductor.
. Cèl·lules immunitàries
. ï‚· La majoria circulen per la sang, però molts d’ells migren als capil·lars i realitzen una funció avascular.
. ï‚· Leucòcits granulòcits:
. o Neutròfils:
.  Són els més abundants (50-70%).
.  És formen a la medul·la òssia.
.  Cèl·lules fagocitadores.
.  Tenen el nucli segmentat.
.  També s’anomenen polimorfonucleats.
.  Els neutròfils immadurs se’ls coneix com neutròfils en banda.
.  Ens protegeixen contra bacteris productors de pus.
.  La seva mitjana de vida és de 1-2 dies.
.  Alliberen citosines com pirògens que fan augmentar la febre, i mediadors químics de la resposta immunitària.
. o Eosinòfils:
.  N’hi ha pocs, 1-3%.
.  Participen en reaccions al·lèrgiques i parasitàries.
.  Grànuls rosa brillants.
.  La seva mitjana de vida és de 6-12h.
.  La majoria es troben en l’aparell digestiu, pulmons, epitelis urinari i genital, i en el teixit connectiu de la pell.
.  En el procés al·lèrgic participen en la inflamació i el dany tissular alliberant enzims tòxics i substàncies oxidants, a més d’una proteïna anomenada neurotoxina derivada dels eosinòfils.
. o Basòfils:
.  Grànuls de color blau i grans.
.  Es transformen en mastòcits als teixits.
.  Són poc abundants, 0,4%.
.  Alliberen mediadors per la inflamació.
.  En els grànuls contenen: histamina, heparina, citocines i substàncies químiques que participen en les respostes al·lèrgiques i immunitàries.
.  Es troben al teixit connectiu de la pell, pulmons i tub digestiu.
. ï‚· Leucòcits agranulòcits
. o Monòcits i macròfags:
.  Són pocs, 1-6%.
.  Formen el sistema fagocític nuclear, on a més de patògens, destrueixen eritròcits vells i neutròfils morts.
.  Es converteixen en macròfags als teixits.
.  La seva funció és la fagocitosi.
.  Són cèl·lules presentadores d’antigen, després d’ingerir i digerir els antígens, són processats i presenta una part de l’antigen en la seva membrana per tal de que pugui ser llegit pels limfòcits.
. o Limfòcits:
.  Tenim els limfòcits B i els T.
.  20-35%.
.  Participen en la immunitat adquirida.
.  La majoria d’ells es troben en teixits limfoides, on troben els patògens.
. ï‚· Cèl·lules natural Killer (NK) o citolítiques naturals:
. o Limfòcits grans i granulats que actuen contra:
.  Cèl·lules tumorals
.  Cèl·lules infectades per virus.
. o 5-10% dels limfòcits.
. o Les trobem circulant o en la melsa, ganglis limfàtics i moll de l’ós.
. o No té receptors de membrana ni pels limfòcits B ni T.
. o Alliberen:
.  Interferó interfereix en la replicació viral.
.  Perforinacrea porus a la membrana.
.  Granzimaenzims citotòxics que inciten a la apoptosi de la cèl·lula.
. ï‚· Cèl·lules dendrítiques
. o Són cèl·lules presentadores d’antigen.
. o Es troben en la pell (cèl·lules de Langerhans) i en varis òrgans.
. o Quan reconeixen i capturen els antígens, migren cap els teixits limfoides secundaris, on maduren i presenten els antígens als limfòcits. Aquesta unió activa al limfòcit.
. Substàncies químiques (classificació funcional)
. ï‚· Proteïnes de fase aguda: proteïnes sintetitzades pel fetge alliberades durant la fase aguda que actuen com opsonines i augmenten en les respostes inflamatòries.
. ï‚· Quimotaxines: molècules que atreuen fagòcits fins al focus de la infecció.
. ï‚· Citocines: proteïnes secretades per una cèl·lula que afecta al creixement o activitat d’una cèl·lula.
. ï‚· Opsonines: proteïnes que recobreixen als patògens para que els fagòcits els reconeguin i ingereixin. Exemple els anticossos, proteïnes de fase agua i el complement.
. ï‚· Pirògens: substàncies productores de la febre.
. Antígens
. ï‚· Molècules grans i complexes (proteïnes)
. ï‚· Situats a la membrana cel·lular.
. ï‚· Desencadenen una resposta immunitària.
. ï‚· Són reconeguts pels receptors antigènics de les cèl·lules presentadores de antígens:
. o Macròfags.
. o Limfòcits B.
. o Cèl·lules dendrítiques.
. Resposta immunitària
. Diferencies entre els dos tipus de resposta Resposta immunitària innata o inespecífica Resposta immunitària adquirida o específica
. És la primera defensa ( des del naixement)
. Estimulada per molècules estranyes Ràpida (en hores) Lenta (dies)
. No és específica de l’antigen
. Específica Diversitat limitada Diversitat elevada
. No canvia en infeccions repetides
. Té memòria. Augmenta la capacitat en infeccions repetides.
. Resposta immunitària innata o adquirida
. ï‚· Ataquen a qualsevol antigen.
. ï‚· Eliminen la infecció o la contenen fins que s’activa el la resposta immunitària específica
1a línia de defensa: barreres físiques i químiques.

. ï‚· La pell barrera mecànica té un pH àcid per les secrecions sebàcies (3-5)
. ï‚· Mucoses:
. o Tub digestiu secreta moc i té un pH àcid gàstric.
. o Tracte genito-urinari: expulsió dels bacteris pel flux urinari.
. o Epiteli ciliat tracte respiratori: contenen cilis i moc. Aquí la matèria inhalada queda atrapada en la mucosa del tracte respiratori superior, després el moc es transportat cap amunt amb l’ajuda dels cilis fins que es expulsar o deglutit. Els patògens deglutits poden ser inhabilitats en l’estomac. En l’aparell respiratori hi ha a més la lisozima, amb activitat antibacteriana, ataca a la paret cel·lular dels bacteris no capsulats i els degrada.
. o Tracte reproductor femení: conté moc i enzims.
2a línia de defensa: resposta immunitària.

. ï‚· Els fagòcits (neutròfils i macròfags), fagociten els patògens que ha aconseguit passar les barreres.
. o Secreten citosines i quimotaxines atreuen a més cèl·lules del sistema immunitari.
. o Si el patogen es troba en un teixit els fagòcits abandonen la circulació a través dels porus de l’endoteli.
. o Un cop arriben al patogen, l’identifiquen per indicis químics i després l’ingereixen.
. o La fagocitosi està mediada per receptors, assegurant així que només s’ingereixen partícules no desitjades.
. o Les molècules de superfície del patogen actuen com a lligand que s’uneixen directament amb els receptors de membrana dels fagòcits.
. o Les membranes dels fagòcits tenen receptors que reconeixen molts tipus diferents de partícules estranyes, tant orgàniques com inorgàniques.
. o Aquet mecanisme no serveix per les bactèries encapsulades, ja que tenen amagat el seu antigen, per tant passen desapercebudes i creixen lliurement fins que són reconegudes i es fabriquen anticossos contra elles. Aquesta és una tasca de les opsonines.
. o Un cop el patogen ha sigut ingerit pel fagòcit, acaba a una vesícula anomenada fagosoma.
. Fagosoma +lisosoma destrueixen els patògens.
. o Si en aquet procés actuen molts fagòcits, es forma pus. Substància espessa entre blanc i verd que conté neutròfils i basòfils morts, a més de líquid tissular i restes cel·lulars.
. ï‚· Les cèl·lules NK:
. o Actuen més ràpid que altres limfòcits.
. o Indueixen a les cèl·lules infectades per virus a l’apoptosi, abans de que el virus pugui replicar-se.
. o També ataquen cèl·lules tumorals.
. o Secreten varies citocines antivirals, com l’interferó
.  Interferó α i β: activen vies per evitar la replicació viral.
.  Interferó γ: activa als macròfags i altres cèl·lules immunitàries.
. ï‚· La inflamació:
. o Funcions:
.  Atreu a més cèl·lules immunitàries.
.  Evita la propagació de la infecció.
.  Promou la reparació del teixit danyat.
. o S’inicia quan els macròfags tissulars activats alliberen citocines que atreuen a altres cèl·lules immunitàries, augmenten la permeabilitat capil·lar i produeix la febre.
. ï‚· La inflamació es produeix:
. o Vasodilatació
. o Augment de la permeabilitat capil·lar.
. o Coagulació del líquid intersticial
. o Migració dels granulòcits i monòcits.
. Aparició immediata invasió.
. Proteïnes de fase aguda PCR, opsonines, antiproteases
. ↑concentració en inflamació
. Inicien la resposta inflamatòria.
. Histamina Desgranulació mastòcits.
. Produeix l’edema local i inflor.
. Dilata els vasos sanguinis.
. MOLÈCULES Interleucina 1 (IL-1)
. QUE ACTUEN Interleucines Modifiquen l’endoteli vasos
. EN L’INFLAMACIÓ Estimulen la producció de PFA.
. Estimulen la secreció citocines.
. Vasodilatador.
. Bradicina
. Estimula receptors del dolor.
. Són opsonines i quimiotaxines.
. Proteïnes complement Complex atac membrana
. Lisi cel·lular
. Resposta immunitària adquiria o específica
. ï‚· Modulada pels limfòcits B i T. El 5% circulants i el 95% en teixits limfoides
. ï‚· Reconeixen antígens específics.
. ï‚· Reaccionen selectivament a un antigen i a un altre no.
. ï‚· Té memòria.
. ï‚· Els limfòcits B i T tenen receptors antigènics que reconeixen aquets antígens.
. ï‚· Es pot dividir en :
. o Immunitat activa: quan el cos s’exposa a l’antigen i produeixes els teus propis anticossos. Pot ser natural (et poses malalt) o artificial (mitjançant una vacuna en que t’injecten el antigen atenuat o mort).
. o Immunitat passiva: quan adquirim directament els anticossos. Pot ser de mares a fills per la placenta o amb vacunes en què s’injecten els anticossos directament.
. ï‚· Els limfòcits B resposta humoral.
. o Cèl·lules de memòria
. o Cèl·lules plasmàtiques.
. ï‚· Limfòcits T resposta cel·lular.
. o Contacte directe amb la cèl·lula infectada. MHC.
. Immunitat humoral
. ï‚· Responsabilitat dels limfòcits B, que reconeixen i s’uneixen als antígens circulants en:
. o Plasma
. o Limfa
. o Líquid intersticial.
. ï‚· Aquets quan entren en contacte
. amb l’antigen s’activen i es
. diferencien en:
. o Cèl·lules de memòria.
. o Cèl·lules plasmàtiques:
. secreten els anticossos,
. són les cèl·lules efectores.
. No tenen proteïnes
. d’anticossos a la seva
. membrana.
. ï‚· La resposta primària:
. o És mes lenta
. o Té lloc després del
. contacte amb el patogen.
. o De menor magnitud, ja que
. no s’ha trobat l’antigen
. desencadenant encara.
. ï‚· Resposta secundària:
. o Té lloc després d’una segona exposició amb el mateix antigen.
. o És més exagerada, pels limfòcits de memòria que ja coneixen l’antigen.
. o Més ràpida.
. ï‚· Els anticossos:
. o Són proteïnes sintetitzades i secretades per les cèl·lules plasmàtiques.
. o Gammaglobulines o immunoglobulines.
75% dels anticossos plasmàtics

. IgG Poden travessar la placenta.
. Apareixen en la 2a exposició.
. Activen el complement.
. En secrecions externes.
. IgA saliva, llàgrimes, moc i llet materna.
. Inactiven patògens abans que entrin.
. TIPUS Respostes al·lèrgiques.
. ANTICOSSOS IgE Alliberen histamina
. Desgranulen mastòcits.
. Resposta immunitària primària
. IgM reaccions amb grups sanguinis.
. Activa el complement
. Superfície dels limfòcits B.
. IgD
. Funció poc clara.
. ï‚· Tenen quatre cadenes polipeptidiques unides en
. forma de Y.
. ï‚· Les dues bandes de la Y són idèntiques, amb:
. o Una cadena lleugera
. o Una cadena pesada
. ï‚· Als braços trobem:
. o Una regió Fab llocs d’unió a l’antigen. Dóna
. especificitat a l’anticòs.
. o Regió Fc determina la classe
. d’immunoglobulina.
. ï‚· Les funcions de l’anticòs són:
1. Fa l’antigen més visible al sistema immunitari.

. a. Actuen com a opsonines permet que els macròfags els fagocitin.
. b. Aglutinen els antígens circulants o a la sang.
. c. Inactiven les toxines bacterianes.
2. Incrementen la resposta inflamatòria.

. a. Activa el sistema del complement.
. b. Activen els mastòcits, que es desgranulenIgE augmenta la histamina.
3. Actuen directament sobre les cèl·lules immunitàries.

. a. Activen els limfòcits NK
. b. Activen els limfòcits B.
. Actuen com a opsonines
1. Fan l’antigen més visible aglutinen els Ag circulants

. Inactiven les toxines bacterianes.
. Activen el complement
. FUNCIONS 2. Incrementen la resposta inflamatòria
. Activen els mastòcits.
. Activen els limfòcits NK
2. Actuen sobre les cèl·lules immunitàries

. Activen els limfòcits B.
. Resposta cel·lular
. ï‚· Mediada pels limfòcits T.
. ï‚· Els limfòcits T es desenvolupen al tim.
. ï‚· Actua contra patògens intracel·lulars.
. ï‚· Als limfòcits T necessiten que els hi presentin als antígens.
. ï‚· Els macròfags fagociten els antígens, els digereixen i després mostren a la seva membrana fragments de l’antigen en els receptors de l’antigen.
. ï‚· Complex major d’histocompatibilitat:
. o Els antígens de la membrana plasmàtica de totes les cèl·lules de l’organisme excepte dels eritròcits.
. o Són únics de cada individu.
. o Responsables de les reaccions de rebuig en transplantaments.
. o Ajuden al limfòcits T a reconèixer als antígens estranys.
. o Hi ha dos tipus:
.  MCH I: presents en totes les cèl·lules menys eritròcits.
.  MCH II: presents en les cèl·lules presentadores d’antígens. Macròfags, cèl·lules dendrítiques i limfòcits B.
. ï‚· Quan una cèl·lula del nostre organisme es infectada per un virus i exposa a la membrana el complex MCH I, aquesta pot ser reconeguda per limfòcits citotòxics:
. o Cèl·lules NK Injecten perforines i altres substàncies que porten a la destrucció de
. o Limfòcits T citotòxics les cèl·lules, per apoptosi o per citotoxicitat.
. ï‚· O pot ser reconeguda per limfòcits T col·laboradors, aquets són els més abundants en la immunitat adquirida. Aquets reconeixen el MCH II.
2. Estimula el creixement i la diferenciació de limfòcits B. ↑la sintesis d’Ac i promou la memòria dels LB

. FUNCIONS T HELPER

Anato cardio ,chuchanga de test. Tags:ANATOMIA ,CARDIO. Preguntas:16
célula ,reforzaremos los conceptos generales de la célula. Categorías:célula. Preguntas:6
Materiales y metales ,Test sobre materiales y metales Tecnología 2º ESO. Tags:Concreción ,y ,estudio. Preguntas:56
Prueba Fisica ,AE 01 Describir el origen, la dinámica y los efectos de sismos y erupciones volcánicas en términos del movimiento de placas tectónicas y de la liberación y propagación de energía. AE 02 Distinguir los. Categorías:Fisica. Preguntas:8
EXÁMEN PARCIAL ANEMIAS ,Examen correspondiente a Síndromes Anémicos. Tags:HEMATOLOGIA. Preguntas:11
Teste de bioquimica ,es un test diseñado para la materia de bioquimica. Categorías:Bioquimica. Preguntas:10
Anatomía Definiciones y Generalidades ,Para repasar el primer tema de anatomia . Tags:Anatomía ,posiciones ,movimientos ,planos ,sistemas ,. Preguntas:6
Examen ,Examen bioquimica primero podologia. Categorías:temas ,1 ,7 ,3 ,4 ,5 ,6 ,y ,7. Preguntas:48
quimica basica 2 ,conceptos de quimica basiaca. Tags:conceptos ,basicos ,de ,quimica. Preguntas:19
carnicoscarnicos ,procenamiento y concervacion de carnesprocenamiento y concervacion de carnes. Categorías:carnicos. Preguntas:15
2do. Parcial de sociología general. ,El siguiente test es para los estudiantes de primer año de la carrera de Derecho, en la materia específica de sociología general, regentada por el M. Sc. Abog. Magno Yupanqui Chambi. Paralelo: 1ro.“C” NOCHE–UPEA. 2d. Tags:upea ,sociología ,corriente. Preguntas:15
Fotosíntesis ,test de conocimiento sobre la fotosíntesis (materia de primero medio). Categorías:Fotosíntesis ,. Preguntas:8

Crea tu propio test gratis




Comentarios

Hacertests.com no se hace responsable del contenido publicados por los usuarios
Usamos cookies para personalizar los anuncios e analizamos Tráfico para mejorar nuestros contenidos.Compartimos esta información con google analytics, adsense y google+. Nuestra web y Google usa dicha información para dar mejores servicios Ok   Usos de cookies google